Una conducta imbècil

Hi ha persones mentideres, manipuladores i egoistes. I quan et toca conviure amb alguna d'elles... quina mandra, de debò. I mira que ja vigilo ja, però vas un dia distret i te la foten. Quan s'arriba a una edat hi ha comportaments que no s'accepten, que ja no tenim cinc anys. Em podria indignar, sí, però sento llàstima.

I ara, després d'aquest petit apunt que vaig escriure fa pocs dies, unes notes irrellevants.

Sempre he pensat, avui ha sigut el primer dia, que cada una de les espatlles d'un home, una dona no ho sé, ha de mesurar exactament el mateix que mesura el cap. Espatlles amples.

He descobert la torrada de pa integral amb tahina, llavors de cànem i mel. Bé, m'ho van recomanar. És càlid, intens, dolç, suau... És tan bo que fa plorar. O no.

Avui he vist un canvi d'actitud d'una persona que em feia la impressió que era arrogant i tibada. Es veu que només era tímida i a mi em veia com un arrogant i un tibat. Jo, es veu, també sóc tímid. Bona vista.

Continuant amb les persones, em pregunto: A partir de quina edat no fotre ni brot es considera ser un paràsit? És justa la consideració? Es discrimina per condició social i/o econòmica? Conec a algú que jo pugui considerar paràsit sense tenir en compte l'edat, ni si és just o no ni la seva condició social i/o econòmica? La resposta a aquesta última pregunta és: (instant d'intriga i emoció) sí.

Si.