Tenir mandra, com sempre, de fer el sopar i decidir menjar uns talls de formatge Idiazabal. Acabar sopant un seguit de petites torrades de pa amb formatge i melmelada de tomàquet, d'alvocat amb ceba caramel·litzada i de foie d'oca.
Passar la pitjor setmana de l'any i adonar-se que, amb alguna excepció que confirma la regla, a ningú li importa, que un cop passada es torna a tenir un dilluns com sempre i que, i és estrany, els dilluns són més feliços que la resta de dies de la setmana. No saber el perquè, preguntar-s'ho una bona estona i no trobar la resposta.
Arran del fet anterior, decidir, trencant promeses, no respondre mai
més quan preguntin per compromís o sense ganes de sentir la resposta
alguna cosa referent a la pròpia salut física o mental.
Descobrir que els sons que fan les dutxes de la piscina municipal tenen una semblança molt fidel amb els espanta-sogres. Passar-se una bona estona pitjant el polsador fins que l'encarregat de la neteja dels vestidors cridi: "Què, ens ho estem passant bé, no?" Posar-se vermell i demanar perdó sota les rialles d'un grup d'adolescents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada