I
Dins d'una roca escarpada i fosca els cristalls blancs que s'hi troben atapeïts seran cada dia més fràgils. Amagats de tothom s'esberlaran fins a fer-ne una pols que s'escaparà per les esquerdes provocades pel pas del temps. I quan la roca s'hagi convertit en una cavitat buida i freda ja no hi haurà consol i força que la pugui mantenir dreta. Les esllavissades es tornaran constants i la por i la desgràcia allunyarà de tothom a la muntanya.
II
Convertida en una figura incòmode es passejava sola entre les branques esperant que alguna fulla reposés sobre seu i li fes companyia. Darrere seu, mirades silencioses seguien els seus passos i si ella es girava, no era capaç de veure'n cap sinó els arbres secs que temps enrere havia plantat amb innocència i confiant que es veurien més enllà de tots els límits.
III
La finestra enlluernava i portava a un món desolat on només la imaginació hi tenia cabuda. Al seu voltant la nit calmada era interrompuda pel soroll d'unes tecles premudes i la respiració tranquil·la de qui les premia. Saciat, i a l'hora sorprès davant la paraula utilitzada, se'n anava a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada