Conversa de matinada

- Noi, és molt tard, ara em truques? Te'n adones de l'hora que és? No veus que bla bla bla...
- És que no sé què fer.
- Pregunta't si de debò val la pena i si realment vols.
- Cada dia m'ho pregunto. I la resposta sempre és no, perquè en definitiva no ho vull pas. Ara bé, ningú no em treu que un dia vulgui satisfer la meva curiositat.
- Però evidentment per molt que un dia vulguis, saps tan bé com jo, que no...
- Tens raó, en el fons sóc un cagat.
- Ets un avorrit company.
- Escolta, que jo si vull puc fer més festa en una nit que tu en un any.
- Doncs a veure si ho demostres, que no seràs jove tota la vida.
- M'estàs dient que sóc gran?
- Doncs una mica sí. Quan temps fa que no t'emborratxes?
- Jo no bec gairebé res. I saps quines són les meves raons.
- Perquè ets un vell nano!
- En això del beure sí. Mira, em bec tres cerveses i l'endemà noto com si m'haguessin perforat l'estómac.
- No beus, no surts, no fumes, fas exercici cada dia. On està la disbauxa?
- No sé què dir-te, quan intento portar el meu cos al límit després tinc l'adrenalina pel núvols, i saps que enganxa.
- Si que enganxa...
- La qüestió és que m'has d'ajudar a prendre una decisió.
- Com vols que t'ajudi si la decisió ja la tens presa.
- Què dius? Si t'ho estic preguntant perquè no sé què fer.
- És evident que ho vols provar. Un altre cop.
- Bé, potser sí, però és curiositat. No va ser suficient.
- I tant que no.
- Hi ha un problema afegit, amb el poc que volto no sé on en puc aconseguir.
- Aconseguir? De què em parles?
- De LSD, si te'n parlo cada dia!
- Osti, tota l'estona he pensat que estàvem parlant d'ella...
- Hehehe, si t'ho expliqués tot...