La curació del cec

La meva aportació a Relats Conjunts.

Hi ha via crits i corredisses per tot arreu com era normal cada dia després de la pregària matinal ja que els més joves marxaven corrents a l'escola i els grans no podíem arribar tard als tallers. Aquell dia però un ambient estrany es notava i em vaig preocupar. Aquella sensació que tenia es va fer evident veient les cares de tots aquells vells que normalment marxaven contents lentament cap a casa seva a descansar. Al mig de la plaça hi havia un home que furgava a l'ull dret d'un altre que es deixava fer. Vaig trobar una imatge escabrosa i quan vaig sentir els vells que discutien sobre aquells dos, les meves preocupacions es van esvair. A mi tot aquell enrenou m'importava ben poc i amagat d'arrere dels vells vaig mantenir-me a l'aguait que el sacerdot estigués desprevingut parlant amb el soldat per prendre-li la la carta que tenia sota la túnica. L'únic problema que em trobava era que s'havia format un cercle molt gran mentre la gent observava els dos homes i qualsevol acció que fes seria fàcilment descoberta. Com que no podia fer res més que esperar, sense perdre de vista al sacerdot vaig veure que l'home ajagut era realment un cec i l'altra deuria ser o bé un xarlatà que li devia haver promès el què fos a canvi d'unes monedes o bé un lladregot que s'aprofitava del pobre desvalgut. Segur que la segona opció no ho era perquè el soldat no en feia ni cas del què estava passant. El cec es posà a cridar de sobte, a saltar i a abraçar al xarlatà dient que l'havia curat i tots els vells van posar cara d'esbalaïts. Quin truc més dolent, vaig pensar, o sigui que era una conxorxa d'aquells dos únicament per treure algun profit. Però per estrany que fos, l'home que aparentment havia curat al cec, amb humilitat i un somriure va tornar un a un les monedes que molta gent li havia tirat dient que no volia res a canvi. Tota la multitud els aclamava i el cec no parava de dir que el seguiria on fos.

Sense fer-ne més cas i aprofitant l'ocasió em vaig acostar al sacerdot que intentava fer-se pas per allunyar-se d'entremig de tot el merder. Amb la plaça atapeïda, els cops i la gent vaig allargar el braç i li vaig prendre la carta. La meva missió era acomplerta i l'espectacle ho havia fet més fàcil.