De viatge

[...]

Vam avançar lentament per un camí vell on els arbres i la malesa havien anat conquerint fent que seguir-lo fos una tasca difícil i cansada. Era estret i sovint ens perdíem, havent de recular per tornar a agafar la direcció correcte. Teníem les mans i els braços plens d'esgarrinxades dels esbarzers que hi havia per tot arreu. Les cames ens feien mal però seguien fent un pas rere l'altre sense defallir. El camí pujava fent petites voltes evitant els turons que en una altra època havien ocultat les nostres cases i encara més abans havien estat cases esplèndides a la vista de tothom qui hi passava, amb la certesa que sempre t'hi farien un lloc per acollir-te, però ara no eren més que turons dins d'aquell bosc fosc i perillós.

[...]

Darrere de les muntanyes ens quedava finalment el mar, amb la vaga esperança que les nostres llegendes antigues no fossin més que un conte per explicar quan érem nens. Però per travessar les muntanyes encara hi estaríem molts dies, les provisions eren ben escasses i el fred de l'hivern que s'acostava començava a traspassar els nostres abrics.

[...]