Mires a l'esquerra i veus un construcció molt antiga de pedra i mig derruïda. A la dreta saps que hi ha un penya-segat però no el veus. El terra té herba i un camí fet de petites pedres clares. És tard, ja s'ha post el sol i s'està fent fosc. Segurament és final de primavera. Les pedres de la construcció han agafat un to blavós de i el verd de l'herba és molt intens. Al cel es comencen a veure les estrelles però no es veu la lluna perquè molt probablement és lluna nova.
Corres pel camí de pedres i llavors t'adones que la construcció talla el camí, però una porta molt vella i de fusta et deixa seguir. Entres a dins. Et trobes a la meitat d'unes grades immenses i a baix és una sala de ball amb molts focus i fum i llums làser que en fan una sala de ball frenètica. Sembla una discoteca petita atapeïda de gent i hi veus a tothom. Tothom està a la festa. Segurament hi ha música i molt de soroll però no sents res. Voldries quedar-te a la festa però t'hi sents fora de lloc, ja no estàs convidat a la festa i de cop tornes a estar fora de la construcció. El penya-segat ara és un bosc molt dens que fa baixada. Busques la manera de baixar-hi i veus unes baranes de fusta i un camí estres on de tant en tant hi ha uns esglaons de fusta. Baixes corrents i pel camí vas veient a tothom que fa la seva en grups i no et pots parar i et voldries quedar amb ells però no pares de baixar fins que et trobes caminant a les afores d'una ciutat i vestit amb una jaqueta de pell i una cervesa a la mà t'asseus dalt d'un edifici i esperes que es faci de dia preguntant a la persona que tens al costat perquè no hem anat a la festa.
2 comentaris:
Doncs a mi m'agrada el final del somni: dalt d'un edifici (pot ser asseguda a la teulada?), esperant que es faci de dia (posem pel cas just abans que surti el solet?), amb una cervesa a la mà i una persona al costat amb qui compartir tot això! :)
No has anat a la festa, però estàs amb algú, bevent cervesa, què més es pot soñar? :) la festa ja esperarà per a la propera vegada. M'ha encantat el teu relat.
i moltes gràcies per tornar a llegir-me. Us havia trobat a faltar.
Una abraçada d'una noia azerbaidjanesa.
Publica un comentari a l'entrada