La Muntanya

Sóc poeta.
Poeta del mató.
Dolent i previsible.
Repeteixo les meves faltes
intentant escriure, altre cop, versos estúpids.
Avui dos fragments de poemes amb idees gairebé oposades
el qual et poden fer perdre el temps mentre parlo i baixes de la muntanya.


Acosta't

Acosta't, deixa'm guiar-te
fins al cim de la muntanya.
Tocarem el cel i mirarem
enllà, on la vista es perd entre nosaltres.
[...]



El vol

[...]
Sóc la força que t'empeny
al salt final de la derrota.
Sóc la voluntat feta a bocins,
la mort que d'un cop se't emporta.
[...]