Els meus intents de poeta no haurien d'existir però malgrat tot existeixen.
Un poema que té anys i no recordo si ja l'havia penjat... i no ho comprovaré pas:
El Prat
No són els arbres ni els ocells
el què em crida l'atenció.
És un home
cagant al mig del prat.
On s'és vist,
un home
cagant al mig del prat.
2 comentaris:
tio he rigut amb ganes. que tremendu.
mortal... jajaja!
Publica un comentari a l'entrada