dimecres, 29 de desembre de 2010

El Prat

Els meus intents de poeta no haurien d'existir però malgrat tot existeixen.
Un poema que té anys i no recordo si ja l'havia penjat... i no ho comprovaré pas:


El Prat

No són els arbres ni els ocells
el què em crida l'atenció.
És un home
cagant al mig del prat.
On s'és vist,
un home
cagant al mig del prat.

2 comentaris:

Joker ha dit...

tio he rigut amb ganes. que tremendu.

nour ha dit...

mortal... jajaja!