Et vaig agafar per la cintura i et vaig alçar. No paraves de donar cops amb les cames. Semblava que em volguessis enfonsar la barca. Et vaig llançar a l'aigua i no vaig deixar que en sortissis. Encara ara tinc gravats els teus crits ofegats i la teva mirada incompresa i d'horror. Quins ulls més bonics que tenies. No et volia fer mal ni volia que el pas del temps ho fes. Eres la més bonica de totes les noies.
Quan finalment et vas enfonsar em va semblar que donaves voltes en un cavallet de la fira.
4 comentaris:
Que bo!
Ei, m'agrada molt molt molt com escrius! Hi ha entrades que no comento perquè no trobo les paraules... però m'agrada molt llegir-te!
Moltes gràcies!!! :)
ciscu,pervers!!!!
Publica un comentari a l'entrada