El temps, des de fa uns mesos, ha reduït la seva velocitat. Quan miro ahir em trobo transportat a una època antiga i llunyana. Somric. No hi ha demà. Cada dia, un nou dia. Què he de fer avui? Avui treballes, em dic. D'acord, responc. I vaig a treballar. O bé, avui pots dormir, llegir, mirar la tele o fer-ho tot. I ho faig tot. Dormo fins que el sol escalfa l'habitació. Llegeixo estirat al sofà. Un capítol d'un llibre, un capítol d'un altre i d'un tercer potser. I miro una pel·lícula de qualsevol estil. Hi ha dies que vaig amb bicicleta. No preparo la sortida el dia abans, ni sé on aniré. Quan surto al carrer, la ruta es comença a definir. Porto aigua i menjar pensant en una ruta de més de cinc hores. Sis. Quan torno, encara em sobra menjar. He reomplert els bidons a les fonts de pobles per on he passat. La ruta, així que arribo a casa, té la forma que l'atzar ha decidit. I res més.
Aquesta setmana, però, dies de vacances. Agafats a contracor. La mateixa rutina de cada matí. Què faig avui? Avui no facis res o surt amb bici, però no treballis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada