Canvi de rasant

Aquesta nit he tornat a tenir el mateix somni. Sempre dins d'un cotxe, però sempre en un entorn diferent. Avui fa sol. El cel és ben blau. Som en una autopista de dos carrils que travessa muntanyes escapçades d'un color gris fosc. Aquesta vegada vaig de copilot. Ella condueix amb seguretat i naturalitat i parlem del camí que estem fent. El sol entra per la finestra i m'escalfa. La carretera, en pocs metres, fa un canvi de rasant. Al nostre davant circula una furgoneta vella de color blanc. Ella posa l'intermitent per avançar-la. Al carril esquerre arribem al canvi de rasant. La baixada és pronunciada. Molt pronunciada. Les rodes deixen de tocar l'asfalt i el cotxe s'aboca a l'abisme. És una caiguda lliure. Ella s'agafa amb força al volant. Ens queden pocs segons. Molt avall ens espera de nou la carretera, envoltada de camps d'un verd intens. Em preocupen els cotxes aturats que hi ha al mig. Sento una pressió al pit. És el final. L'accepto. T'estimo, li dic. Ella no diu res. Prem els llavis. Té la mirada fixa endavant. Cada vegada som més a prop. Hi ha un cotxe vermell, un de blau fosc i una autocaravana. No hi ha espai. Veig una persona, dues, tres. Hi caiem al damunt.