Recordo un dia una classe a l'escola on es va parlar de la contaminació dels rius. L'assignatura aleshores es deia ciències socials, suposo que després de canviar-li el nom mig centenar de vegades i que a hores d'ara ja li hauran canviat el nom un centenar de cops més. Ens van explicar que la contaminació dels rius era cosa del passat, que les depuradores s'estaven instal·lant per tot arreu i s'estava recuperant la fauna i la flora dels seus voltants. Jo devia tenir deu o onze anys. I m'ho vaig creure. Maleïts. M'ho vaig creure, confiant en la paraula d'uns adults. Ells s'ho creien? Si és així, no tenien la capacitat d'ensenyar, per imbècils. Si no és així, tampoc tenien la capacitat d'ensenyar, per mentiders.
Ahir vaig llegir que les bones notícies que fins ara ens arribaven sobre la baixada de la contaminació lumínica no eren certes. Aquelles notícies, com quan érem nens, ens les vam voler creure. Tot es devia al canvi del tipus d'il·luminació. Del groc ataronjat de sodi cap al blanc blavós del led. Una transició tecnològica i barata, vestida de progrés, que ha provocat una proliferació de llums del tot innecessària. Els satèl·lits que analitzaven aquest tipus de contaminació eren cecs als tons blaus. Maleïts. Mentiders.
El riu fa pudor de clavegueres uns metres més avall de la depuradora, on un doll d'aigua grisa i opaca omple una llera gairebé seca. I després et ve un dels enginyers de la depuradora i es vanta que és de les millors del país. És fastigós. L'enginyer també. Tant de bo un dia s'ofegui en alguna de les piscines de merda que omplen de pudor mitja ciutat. I aquí no passa res, perquè en aquesta zona de la ciutat hi viu la classe més baixa, la púrria, formada per immigrants, drogoaddictes i vells. La línia d'edificis rònecs fa de mur de contenció de les males olors. Més amunt, entre carrers segurs i ben il·luminats, l'altra meitat de la ciutat s'alegra de viure en una zona tan neta, plena de parcs i jardins, on juguen i passegen recordant quan eren nens. Són parcs pensats per evitar qualsevol idea equivocada d'acostar-se al riu. Una ment desalineada podria veure brutícia on no s'ha de veure.
5 comentaris:
A la meva ciutat el riu Ripoll està més net que mai, no m'hi banyaria, no estic boig, però ja no et venen ganes de vomitar en passejar pel costat com passava en el segle passat. Fins i tot es veuen peixos, ànecs i altra fauna. Tingues una mica més de fe en la humanitat, no tot va a pitjor.
A la ciutat del Pons el riu Ripoll de tant en tant es veu net, sobretot els caps de setmana quan plou. El Pons mai no s'hi banyaría, però jo de tant en tant vaig anar amb botes d'aigua pel riu que el nivell és baix i anar amb botes per l'aigua és entretingut. Fins i tot vaig flipar veient-ne peixos, no entenc com poden viure a un riu tan brut on es vessa pigment de d'alguna fàbrica. Ara bé, que els ànecs i d'altra fauna es passegin pel riu ho trobo normal i m'incloc. Potser fa uns segles el riu es veía net, però la humanitat té aquesta mania d'anar destrossant tot per tot arreu, què hi farem. Aviat els mataran els fongs resistents a fungicides agrícoles, no pateixis!
M'agrada aquest optimisme. Avui des de la feina hem contemplat un moment el riu des del terrat de l'oficina. Gràcies a les pluges d'aquest estiu, es veia ben verd i, fins i tot, bonic. Gairebé he pensat que era un riu net.
El riu Ripoll segur que va tenir una bona injecció de diners per part de l'ACA i el van arreglar. Nosaltres, els de la perifèria, no tenim tanta sort.
T'inclous com a ànec? Si jo veig un pop!
Al riu Ripoll hi ha crancs? Molts dies veig gent pescant-ne entre el canyissar i em fan certa angúnia.
Quina pregunta més fora de context... Si veus un pop com em podría incloure com a ànec, mitjaçant capçaleres d'envoltori de la carpeta ànec o què?
Hi ha. No pateixis, un peix muntat en bici no es pot pescar que es trencaría la canya. Ni que fos fibra de carboni...
Publica un comentari a l'entrada