Avui tenia la intenció de llegir tota la tarda fins ben entrada la nit, però quan m'he despertat aquest matí d'un sobresalt a causa d'un malson, he hagut d'abandonar el meu propòsit. Se m'ha escapat un crit de sorpresa en adonar-me que m'havia desvetllat de cop. Ni tan sols recordo quan vaig posar-me a dormir. M'he llevat descansat, amb una energia inesperada. Reconec que la meva alegria no era completa; durant un instant, amb els peus alçats, he dubtat. El terra era ferm i immòbil. La primera passa l’he fet amb inseguretat. La segona, amb incredulitat. La tercera, amb esperança. I a la quarta, la meva alegria era plena. El món havia tornat.
En lloc de llegir, després de la feina, he aprofitat per estirar-me al sofà. He estat amb el mòbil mirant fotos, vídeos i notícies. En un moment m'he aixecat per anar a l'habitació a fer alguna cosa i he tornat sense saber el què. No he arribat al sofà, m'he quedat aturat al passadís mirant un parell o tres de vídeos que ja no recordo i de cop i volta ja s'estava fent fosc.
Amb el món restablert, la normalitat s'ha fet càrrec, altra vegada, de la meva vida.
3 comentaris:
Aha! Quin és el teu malson preferit?
Bé, tenir un malson preferit és una mica estrany. Un cop vaig tenir un malson curiós: al somni podia volar. Volava prop del terra, dret. Aleshores baixava per uns grans esgraons fins on hi havia una persona i l'alçava cel amunt. Quan la vaig deixar anar em vaig despertar bastant preocupat.
I el teu?
Quan somnio gel i vaig descobrint que o bé no tinc els patins, o bé els he trencat, o alguna cosa del tipus. En tot cas és un somni amb gel que per raons varies no es pot aprofitar: fot moltissim, però en el fons no un no es pot queixar perquè el gel existeix.
Publica un comentari a l'entrada