diumenge, 25 d’agost del 2024

Marques

Fa molts anys, just quan vaig començar aquest bloc de notes, en part als llibres de Paul Auster, no per la història, sinó per com construïa les frases, 

de fet, hauria d'agrair-ho la persona que va fer les traduccions, si hagués intentat llegir els llibres de Paul Auster en el seu idioma original, l'hauria avorrit ben aviat, sense entendre ni una sola paraula. En tot cas, tampoc és que sigui un bloc de notes que tingui gaire recorregut, i no parlo del temps, i, per tant, dir que el vaig començar gràcies a una gran traductora, no diu res més que la meva manca de qualitat i originalitat. Però a mi més ben igual, si escrivís per a la glòria, ho hauria deixat al principi. Si escric, és per mi, si ho faig públic, és per un tema pràctic i per costum, per satisfer el meu afany d'exposició i sobretot perquè és l'única manera que em sé expressar; de parlar, no en sé.

vaig llegir una novel·la que em va marcar d'una manera profunda i em va fer prendre decisions que van desembocar en pèrdues més grans del que era capaç d'imaginar. No van ser decisions equivocades. El que passa és que Incerta glòria em va obligar a replantejar-me la vida i aquesta va trontollar com un terratrèmol enfonsant tot allò que havia construït al meu voltant. Em pensava aleshores que mai l'oblidaria, però ara ja només recordo la seva portada groga amb el títol i l'autor escrits amb lletres de tipus serif. És possible que l'hagués volgut oblidar per tot el que em va suposar. És per això que algun dia, espero que aviat, per respecte a la memòria i per respecte a una de les millors novel·les en llengua catalana que s'han escrit mai, la tornaré a llegir. I després d'Incerta glòria, vaig agafar una novel·la d'Umberto Eco: La misteriosa flama de la reina Loana. Des del principi aquesta obra em va atrapar tot i desconèixer bona part de les obres que fa referència per culpa de l'edat i per no ser italià. Aquesta novel·la va deixar alguna cosa dins meu, colant-se entre les entranyes, alterant la meva ment d'una manera subtil. La vaig llegir a l'autobús tornant de la universitat, escolant música, una música que cada vegada que la sento em transporta a aquest llibre. No és un llibre tan important em dic sovint, El nom de la rosa m'hauria d'haver marcat més. No és la història, ni l'escriptura ni la traducció el que va arrelar dins meu, és una sensació, és una espècie de melancolia que ja mai podré arrencar de mi.

3 comentaris:

NoName ha dit...

Qui és aquest Paul Auster? Quin idioma parla? És d'aquells tios que deixen escrit al seu testament "A mi quan em matin, vull que m'estaborneixin amb un martell d'Ikea"?

Peix ha dit...

El Paul Auster va ser un escriptor de Nova York (va morir aquest abril). Escrivia en anglès i jo en vaig aprendre de debò fa uns cinc anys.
Aquesta frase, algun dels seus personatges, l'hauria pogut dir perfectament.

NoName ha dit...

Doncs l'he clavada! Ara m'ha entrat la curiositat sobre com va morir...

Creative Commons License