La botiga digital fallava en calcular els imposts dels enviaments i sumava uns cèntims de més al cost de la compra. Vaig reproduir l'error, vaig trobar què el causava i de seguida vaig posar-hi una solució. Hauria pogut veure que l'error quedava arreglat i oblidar-me'n, però a la cistella hi havia afegit un llibre de Wajdi Mouawad. Tenint encara molt present després de tants anys Ànima, era impensable tancar l'ordinador, sortir de la feina i sentir-me satisfet d'haver solucionat el problema amb tanta celeritat. Fa cinc mesos i vint dies vaig comprar La sang de les promeses.
La sang de les promeses és un llibre amb quatre obres de teatre. Sense saber-ho, necessitava llegir-les. Avui ho he fet. La força d'aquestes obres t'atrapa mentre t'arrenca el cor estrenyent-lo sense compassió. I, és clar, després de molt de temps he tornat a plorar. M'he sentit feliç de poder sentir, d'adonar-me que encara tinc alguna cosa dins meu que es commou i té vida. Sota de l'aigua, per sort, les llàgrimes ningú les veu, i de seguida es dilueixen salant una mica més, si és possible, els oceans.
3 comentaris:
Sota l'aigua no pot haver-hi llagrimes ^^
Com ho saps? Has fet la prova? Un dia em banyaré a la platja i demanaré que m'expliquin històries tristes, a veure què passa.
Vols dir dins la sorra? Serà tot un canvi respecte al ball en la pols de la ciutat!
Publica un comentari a l'entrada