dimecres, 12 de juny del 2024

Més u

Aquest més u s'ha allargat més dies del compte, però no el podia tallar abans de tancar dos temes que comento més endavant.

L'any va començar sense cap pretensió, seguint els passos de l'anterior, amb una sensació de felicitat i llibertat guanyades amb cert esforç. Vaig continuar cantant, sentint-me acompanyat per gent que ni coneixia, però que ens lligava una mateixa passió. 

Sense pensar-m'ho massa, a l'estiu i a principis de tardor vaig viatjar, a peu i amb bicicleta. No van ser els típics viatges que tothom fa. Van ser amb comoditats escasses i de pocs dies, però que em van omplir més del que em podia imaginar. 

I ja entrada la tardor vaig quedar tercer en un premi de microcontes. Tota una efemèride, el conte, ja que no hi va haver cap mort a la història. Això em va fer feliç, però també em va fer pensar que no necessitava l'aprovació de ningú per voler escriure. I amb les ganes continuar escrivint vaig oblidar-me'n perquè després de la feina, cada dia, caps de setmana inclosos, vaig posar-me a programar una aplicació per fer proves a una cosa que es diu API-REST. Aquesta setmana l'he alliberat amb una llicència de tipus GPLv3 i es troba al meu GitHub. I té molts errors i moltes possibles millores, però faré uns dies de vacances abans de seguir amb el seu desenvolupament.

De tant en tant sortia d'aquesta dèria informàtica i escrivia per aquí alguna cosa o bé sortia amb bicicleta. I com que encara no havia caigut de debò amb la bicicleta de gravel, el dia abans de Nadal vaig caure per un marge i em vaig trencar el canell que em va tenir dos mesos sense poder sortir a fer esport a la natura. Aquella setmana, abans de l'accident, havia anat a Girona a fer-me unes ulleres noves. Després de comprar les més cares que vaig trobar, vaig anar a una botiga de roba de ciclisme i vaig comprar-hi una jaqueta. Allà vaig apuntar-me a un sorteig d'una cafetera. M'hi vaig apuntar per no discutir que no m'interessava el sorteig, que no tenia sentit apuntar-se per una cosa que mai toca. I amb el canell ja trencat vaig anar a buscar la cafetera. I quina cafetera. Com omple d'aroma tota la casa i quin goig és beure una tassa de cafè acabat de moldre.

Un dia, quan tenia el canell gairebé curat, el meu pare em va comentar que feien una xerrada sobre una cooperativa d'habitatge. Ostres, a mi m'interessava la idea, però no podia anar-hi, aquella hora treballava. I sent negatiu vaig pensar que era una oportunitat el qual em passaria de llarg per mala sort. Però no va ser l'única xerrada que van fer i a la següent hi vaig anar. Estava cagat de por. Envoltat de gent mig coneguda que em podien rebutjar d'un moment a l'altre, van explicar un projecte que des del primer moment ja vaig voler formar-hi part. I va començar un procés amb trobades i un seguit de passos que em tenien aterrit. Però em van acceptar i ara, a banda de ser un Peix, des d'aquesta setmana, oficialment també soc una Torreta. Sento que he recuperat la direcció després d'uns anys de deixar-me dur sense pensar massa.

Tant de bo tot fos tan fàcil. Se m'han mogut les dents de prémer fort per l'angoixa de la feina. Massa problemes suposo. Ara bé, m'agrada en excés el que faig i no penso canviar. Parlant de feina, vaig fer les meves primeres xerrades en públic. La primera, en un acte intern de l'empresa, vaig parlar sobre la intel·ligència artificial, dels seus orígens, les tipologies i les tecnologies. L'altra va ser en un esdeveniment on vaig parlar sobre la digitalització dels majoristes. Aquesta segona xerrada va ser en castellà i he de reconèixer que per culpa de l'idioma ho vaig passar molt malament. Crec que en anglès m'hauria sentit més còmode.

En un any hi ha temps per tot i en contrast a la meva vida senzilla tinc gent a la vora que ha continuat amb una vida molt dura. M'omple de tristesa i aquest any crec que hauria de fer alguna cosa més per ajudar.

Reflexió final: Suposo que la meva vida ha fet un tomb.


1 comentari:

NoName ha dit...

Primer de tor m'agradaría comentar que els peixos no tenen dents.

Segon i després del primer - no pot ser després del tercer si no fem un esforç no justificat, és clar -, remarcar que els peixos notenen canells.

Quart, i tercer saltat: cooperativa d'habitatge? Què és això habitatge? Què és això cooperar?

Cinqué, crec que toca preguntar si l'API-REST-roba-hores és per escriure posts o contestar comentaris de manera automàtica.

Finalment, vull dir que ningú s'ho creurà això dels relats on no mor ningú i/o que els peixos poden escriure. Per escriure un necessita canells!!

Creative Commons License