Aquesta rosa és per tu. Envoltada de misteri vas aparèixer amb un vestit blau fosc que ressaltava el to bru de la teva pell. La música ens va embriagar i no vam parar de ballar fins a l'albada. Esgotats i sense haver-nos dit ni una sola paraula en tota la nit, ens vam fer adeu amb la mà. No vaig pensar que potser d'una festa improvisada en sortiria un record tan bonic. No sabies que a mi sempre m'ha fet vergonya ballar i suposo que si no és amb tu, no ho tornaré a fer mai més.
Bé, no sé per què ha sortit aquest text. Ho tornaré a intentar un altre dia. Avui he tingut febre. Fa tant de temps que no en tenia que en certa manera m'ha fet gràcia. Ara bé, estava aixafat i amb el cap com una olla de pressió. M'he drogat, ho accepto. Ara estic una mica millor. Demà, com que és dia de treball, estaré bé.
A mi m'agrada la meva llengua, però té un error bastant greu i algun expert hi hauria de posar remei. Potser ja està arreglat i la meva incultura fa que no conegui la solució. Jo volia escriure una història plena de misteri. Havia tocat la mitjanit, el fred dels carrers havia fet baixar els núvols a la ciutat. Gràcies a la broma, passejava amb la meva silueta difuminada. Per què broma? La llengua anglesa té mist, que només en dir-la ja evoca a una boria suau, que distorsiona la vista sense arribar-la a deixar cega. O la llengua castellana, que van canviar la o per una u per evitar aixafades de guitarra. Des de l'absoluta ignorància, com s'anomena en català la novel·la The Mist, de Stephen King? La broma? Quin nom més ben trobat per una història amb tanta tensió. O la saga del senyor Sanderson (ara no recordo el nom i buscar-lo seria una pèrdua de temps que he gastat dient que seria perdre el temps) Mistborn és Nascuts de la broma? Penós.
I per acabar aquesta entrada tan poc reeixida, un poema del gran poeta, Poeta del Mató:
Encanteri
Paraula enigmàtica,
paraula captivadora.
Sons sords, suaus,
sons sonors, aguts i penetrants.
Paraula rara,
paraula indesxifrable.
Sons secs, curts,
sons vibrants que fan estremir.
Paraula usual, per confondre,
i un silenci llarg, expectant.
Paraula enigmàtica,
paraula captivadora.
Com al principi, per encantar.
Poeta del Mató
4 comentaris:
No hauries pres esteroids abans de tenir el cap com una olla a pressió? Jo estic fatal en el process de desenganxar-me... Però diguem, aguanto!!
Per cert, al català hi ha una paraula que diu boira: què és?
Respecte al poema, amb perdò per al mató, però no acabo de trobar-li l'encant. Que en té un ritme ocult?
També hi ha la paraula "boirina" , que és un entremig, no arriba a ser boira del tot.
M'agrada el començament del teu post d'avui :)
Salut !
NoName, S'escriu asteroides i venen de l'espai. Com a pop prens coses molt rares. Ànims en aquest procés!
És que boira és més general. L'Artur m'ha donat la resposta que necessitava.
Per trobar l'encant al poema del gran poeta, Poeta del Mató, has de creure. Les seves paraules són només el mitjà per assolir l'encanteri.
Artur! Moltes gràcies! Era la paraula que necessitava :) Gràcies! El gran poeta, Poeta del Mató, però, té certa enveja ara.
Sant Pons! Què hauria de creure?
Publica un comentari a l'entrada