Superacions personals

És molt probable que hagi explicat altres vegades que obrir un pollastre sempre m'havia fet angúnia. Separar la pell de la carn, treure les vísceres, sentir l'olor de la carn crua em provocava basques, però sobretot el que em causava més impressió, el qual no li he sabut trobar cap mena d'explicació, era separar la carn de l'os, sense coure, és clar. De debò, no ho podia suportar.

Una mica fart d'aquesta situació, pensant que ja era hora de superar d'una vegada aquesta mena de fòbia, a finals del mes de juny vaig comprar un pollastre sencer i eines bones per treballar amb condicions. Va ser un desastre. Ho vaig passar tan malament tallant-lo que el vaig acabar llençant després de vomitar a la pica. Ho vaig tornar a intentar. I res, llençat gairebé abans de fer el primer tall. No vaig desistir i en vaig comprar un altre, i un altre, i un altre, però els fàstics no remetien i l'únic que aconseguia era sentir-me cada dia més decebut de mi mateix. No m'acostumava a una tasca d'allò més senzilla.

Fa dues o tres setmanes, gairebé rendit i tement que el meu cos demanava que em fes vegetarià o fins i tot vegà, vaig sortir al carrer amb una bossa d'escombraries plena de pollastres mig tallats. I va ser només posar els peus fora de casa que la vaig veure. Mirava absorta el mòbil de cara la carretera i semblava que esperés que algú la recollís amb cotxe. Vaig deixar la bossa a terra i sense fer soroll vaig acostar-m'hi pel darrere. Quina cabellera més bonica es veia sota la llum dels fanals, era negra, brillant i plena de rínxols perfectes. La vaig agafar d'una revolada amb prou força perquè no es pogués alliberar, vaig alçar-la i la vaig entrar a casa en un tres i no res. Amb la mà esquerra li tapava la boca i el nas perquè no se li escapés cap crit i ella m'intentava mossegar sense èxit. Subjectant-la encara fort vaig girar-me amb molta violència i la vaig deixar anar de manera que el seu cap colpegés el radiador de paret vertical de l'entrada. Va sonar com una campana i va caure a terra com un ninot. Aprofitant que difícilment es despertaria de seguida, vaig tornar al carrer, vaig agafar la bossa plena de pollastres, la vaig llençar al contenidor i vaig tornar cap a casa. Me la vaig carregar a l'espatlla, la vaig portar fins a la cuina i la vaig estirar sobre l'illa, vigilant que els seus cabells no anessin a parar a la placa d'inducció. Era la meva oportunitat, o superava l'aversió a obrir pollastres o algú podria trobar un cos en un contenidor davant de casa posant en perill la meva manera de viure.

Ara ja m'estic animant comprar conills sencers i crec que aquesta setmana compraré mig cabrit. La carn de la carnisseria, a més a més, no té sang o si més no, no en té tanta com ella.