Avui m'he passat més de sis hores sobre la bici. Anava sol. Conec altres ciclistes que em diuen que no poden anar sols, sobretot en carretera, que els fa pensar massa i no se senten còmodes. Jo soc tot el contrari, m'agrada, sobretot en carretera, però no tinc temps per pensar, em concentro en pedalar, pedalar i pedalar. Per sort el meu cervell aprofita els moments que em relaxo i em treu temes que normalment són d'allò més absurds. Ho agraeixo ja que així em surten històries i algunes les acabo escrivint i altres les oblido. Avui no ha passat, no li he donat l'oportunitat en cap moment. Sis hores de concentració absoluta, amb dues pauses, una per contemplar un monument i una parada tècnica al voral de la carretera per fer pipí. Quan ja estava acabant la ruta he tingut la sensació que el temps
s'havia escolat gairebé sense adonar-me'n. Se m'escapava el riure de la
felicitat que sentia quan ja quedaven pocs metres i em sentia tan
satisfet que si no fos que tenia les cames molt cansades hauria seguit
uns quilòmetres més.
És a dir, aquesta entrada no diu res interessant ni explica cap principi de vital importància.
5 comentaris:
Culleres! Mira que m'imaginava que t'hauries posat a pensar sobre el vater...
Sembla que el cervell , també a fet relaxament en bicicleta, acompanyant al Sr. Peix ! hehehe
Molt bé ! ;)
Segueixes pensant sobre la bici o què passa? On és el teu comentari de la llista del divendres? No estaries amb el Pons de viatge a una depuradora llunyana??
Has arribat a la depuradora, baixa JA d'aquella bici!!
NoName, sobre el vàter? No, no, sobre el vàter faig el que està establert. Suposo que escriuré alguna cosa més sobre ell.
Artur, doncs sí. Crec que dalt de la bicicleta soc una altra persona. M'ho he de fer mirar però no sé si existeixen consultoris psicològics dalt d'una bicicleta.
NoName, què va, compromisos i la feina m'han segrestat aquests dies.
NoName. Ja he baixat! Demà passaré pel bloc del Pons a saludar, ara no que em fa vergonya.
No soc un robot.
Publica un comentari a l'entrada