dimecres, 20 de gener de 2021

L'espectacle

A dinar! Els petits fa una estona que han dinat i donen voltes al voltant de la taula. Aneu a jugar a una altra banda, que ara hem de dinar nosaltres. La Petita vol seure a la meva falda. Només un moment, fins que l'avi porti la cassola de la cuina. D'acord. Li faig pessigolles darrere de l'orella. Tiet, no em molestis! Per què has volgut seure a la meva falda? Jo vull seure a la falda i prou, no em molestis. Però no me'n puc estar i li bufo al clatell perquè tingui una esgarrifança. Que no em molestis! I abans que pugui dir-li res, ni parlis. Abaixo el cap entre els crits de Compte, compte, que la cassola acaba de sortir del foc! Que hi ha els estalvis? Sí. Aparta les copes que encara en trencaré alguna. I mentrestant, amb el cap cot, la Petita aprofita per fer-me pessigolles darrere l'orella. O sigui que tu em pots molestar i jo no? Me les pagaràs! I deixo que s'escapi fent crits. No feu tant soroll, nens! Però si era ella la que cridava, jo no feia res, es queixa el Mitjà. On és el Gran? Ha anat al pati. No m'agrada que surtin, que fa fred. Gran, entra cap a dins, que et constiparàs! Els fideus t'han quedat molt bons. Gràcies! Mentre mengem les converses s'encavallen i parlem de llibres, de sèries, de política, de la feina… Xarrameca. Els nens han anat portant al menjador tota mena de ninots, però no n'hem fet gens de cas. I arriba el peix. Rap al forn. Jo prefereixo no menjar-ne. No diguis bajanades i porta el plat cap aquí, que t'agradarà. Silenci! Espera, que estem servint el segon plat, Mitjà. Silenci! Què vols? Que calleu. Ens deixes que tinguem tots el segon plat? Serà un moment. Entesos, però de pressa. Han preparat un escenari amb tot de ninots al voltant. Què és tota aquesta parada de ninots? I la Petita gesticula amb la boca sense emetre cap so. Que no et sento, li dic xiuxiuejant. Que no podem parlar! Però no hem dit que feu silenci fins que tinguem tots el rap al plat? Em fa una ganyota. Ara ja sí, què voleu? Us hem preparat un espectacle! Se'ns posarà malament el dinar. Calla i deixa fer als nens, poca-solta! I quin espectacle serà? Els tres porquets? No! Calla, avi, que tu no ho saps. Doncs jo penso que l'esteu representant molt bé. Que encara no hem començat, tiet! I no fem els tres porquets. No els facis cas, Gran, que ho diuen per molestar-vos. Ja ho sé, són ells els porquets. Per què hi ha tants ninots al voltant de l'escenari? Para de fer preguntes i deixa que comencin. Els ninots fan de públic i estan més callats que vosaltres. Veus? Va, que no us volem fer perdre més temps, quin serà el fabulós espectacle? El Mitjà se'n va un racó i es tapa amb una manta, la Petita s'amaga cap a la cuina i agafa la seva jaqueta i el Gran, que s'ha posat una gorra de llana, es col·loca al mig de l'escenari. Benvinguts al gran espectacle! Senyores i senyors, us representarem la fantàstica història, la Caputxeta Vermella!

La meva aportació a Relats Conjunts.


6 comentaris:

artur ha dit...

A callar, que comença la funció !! :)
A casa, de petits , amb els meus germans , també en fèiem de coses com aquestes... m'has fet retornar al passat, hehehe
Salut !

sa lluna ha dit...

Un relat ple de nostàlgia. A mi també m'has fet recordar quan era petita.
Enhorabona, ho has fet molt bé! 😉

Aferradetes!

NoName ha dit...

Rap al forn?? Ni tauró ni piranyes ni hòsties?

Per cert, em sembla que els tres porquets ara es diuen la Caputxeta Vermella. Deu ser pel covid...

Peix ha dit...

Artur i Sa lluna, moltes gràcies! Era molt divertit fer aquestes representacions, i segur que també ho seria ara. Crec que ho faré, a veure com em mira la família.

NoName, el tauró se'l mengen els islandesos, són terribles!
Per cert, volia explicar a uns nens de tres i sis anys la veritable història de la caputxeta vermella, perquè tinguessin realment por del llop, i no em van deixar. La raó, deien que jo feia més por.

Assumpta ha dit...

Ostres, el relat és molt bonic... però reconec que l'he estat llegint tota l'estona amb por. No sé per què pensava que apareixeria algun llop de veritat o alguna cosa greu i que aquell dinar familiar, divertit i entranyable acabaria en una desgràcia... M'alegra MOLT que no hagi estat així, de veritat!! :-))

Peix ha dit...

Moltes gràcies, Assumpta! Entenc les teves pors. La culpa la té la imatge que amb el llop que hi ha pintat a qualsevol fa agafar por, jo gairebé mai seria capaç d'escriure alguna desgràcia.