dijous, 14 de gener de 2021

A la recerca de l'avorriment, tres

L'avorriment no és la desídia ni la mandra, és la sensació de pèrdua d'interès. Em podria avorrir a la feina si no tingués motivació, o podria avorrir-me dalt de la bicicleta, o llegint, o escrivint… I és en aquest últim punt que he trobat finalment la sensació desitjada. Així doncs, la sèrie de tres entrades sobre la recerca de l'avorriment, acaba aquí. Quin final més patètic i previsible, l'hauria pogut desenvolupar una mica més, però aleshores voldria dir que no estaria avorrit i no hauria sigut un absolut èxit.

I per acabar, un poema del gran poeta, Poeta del Mató:


L'avorriment

A        v
                 o
                       r
                           r

                               i
                           
                           
                                  m
                              
                              
                              
                                    e
                                    
                                    
                                
                                
                                
                                      n
                                 
                                 
                                 
                                 
                                 
                                 
                                       t
                                 
                                  
                                  
                                  
                                  
                                  
                                  
                                        .  
Poeta del Mató

6 comentaris:

NoName ha dit...

La sensació de pèrdua d'interès no s'anomenava depre? Que també vindria a ser això que el Covid aquest ens intenta colar, a poc a poc?

El del Mató ha de provar fer el poema en xinès ^^

artur ha dit...

Bon poema visual per tancar aquesta trilogia sobre l'avorriment !. Jo, nomes hi hagués afegit uns punts suspensius al final del poema ;)

NoName ha dit...

Tinc certa convicció que des del teu avorriment estaràs molt interessat en veure aquest video:

https://www.youtube.com/watch?v=hvfQOagTA30

Peix ha dit...

NoName, trobo molt fort aquesta poca deferència al gran Poeta, Poeta del Mató, però bé, no soc qui per jutjar, és cosa vostra, teva i del poeta. Doncs no ho sé si és depre o què. La veritat és que tinc la sensació que actualment avorrir-se és un exercici molt difícil d'aconseguir.

Artur, doncs no hi vaig pensar gens ens els tres punts. Si hi hagués pensat, els hauria posat!

NoName, la noia del vídeo mereix una entrada al bloc. Els seus cabells ho demanen a crits, però després de veure es dedica a fer una mica de pedagogia potser la perdono. El que no m'agrada és que ara tinc dubtes de si el casc de làsers per fer créixer el cabell que vaig comprar fa uns dies és potser una estafa.

NoName ha dit...

Això et passa per tenir la bici en casa!

Ja ho sospitava, dubto molt que la perdonis. Si el casc que t'has comprat era menys de 1k euros doncs segur és estafa.

artur ha dit...

He trobat aquest llibre, que potser t'interessa ! :)
https://www.nuvol.com/llibres/assaig/nomes-els-qui-savorreixen-son-lliures-148503?utm_source=SUBSCRIPTORS+DE+LA+NEWSLETTER&utm_campaign=b7b9688b93-EMAIL_CAMPAIGN_2020_01_31_08_48_COPY_01&utm_medium=email&utm_term=0_b03a8deaed-b7b9688b93-247631541
Salut !!