dilluns, 9 de novembre del 2020

I, II i III

I

Que no soc capaç d'entendre res, tothom ho sap. Que m'agradaria entendre, ni que fos per un instant, la realitat de les coses, des de les més petites fins a les més grans, des de les més materials a les més ideals, el significat d'un cos, d'uns ulls i una mirada, el significat de les paraules, de l'expressió i de l'instant que són manifestades, seria un somni fet realitat, una espurna que il·luminaria una vida grisa i apagada. 

 

II

Vaig arribar en aquest món sense saber que algun dia en marxaria. Vaig haver d'aprendre el significat de principi i de final. Eren paraules difuminades que els grans repetien amb els ulls ben oberts, com si haguessin conegut el sentit de la seva existència, trobant-se dins d'un univers regit pel mateix destí i consolant-se davant d'una tragèdia inevitable. Marxaré d'aquest món sense saber que hi havia arribat, fent de la meva existència una espurna d'una foguera de vida condemnada a apagar-se a la fi de tots els temps.

 

III

Avui m'he emocionat escoltant un concert de Chopin, no era una emoció de llàgrimes, tot el contrari. M'he trobat dins la passió de la música, entre les notes del piano, absort de qualsevol altra realitat. Tres quarts d'hora d'absoluta felicitat. Per a mi el piano sempre ha estat un instrument inabastable, mai vaig sentir-me a gust quan me'l feien estudiar. M'aclaparava i em descontrolava. En canvi, si l'escolto, em proporciona calma, pau i tranquil·litat.

10 comentaris:

artur ha dit...

El tercer tram, dóna esperança al primer... si t'has sentit feliç , serà per alguna cosa ! .... el segon, ja és una altre història....! Preguntes existencials de difícil resposta...però , segueix així , potser un dia ens sorprens a tots amb la solució !!.
Salut ;)

NoName ha dit...

I
Els peixos és que tenen poca materia grisa, no? Quan un diu cos jo m'imagino alguna roca orbitant arreu una estrella. Poc et falta per dir que vols entendre la gravetat.

II
Un peix espurna d'una foguera [de vida] condemnada a apagar-se?? Apagar-se on? Al bol de peix?! Com t'imagines que podries estar cremant dins l'aigua?

III
El piano és normal que el trobis inabastable, per sentir-lo necessites dits.

Sergi ha dit...

Els paràgrafs II i III són contradictoris. No pots marxar d'aquest món sense saber que hi has arribat si gaudeixes durant tres hores d'un concert de Chopin. La vida té algun sentit, encara que et sembli minso.

Anònim ha dit...

Que dorms?

artur ha dit...

potser està fent "el mort" a la peixera ! ;)

NoName ha dit...

Ja me'l imagino flotant panxa-amunt com un malparit i mirant de reull a veure a qui pot estar enganyat...

Peix ha dit...

Ep! Artur i NoName, hi ha una explicació ben senzilla a la meva absència: estava actualitzant el sistema operatiu de l'ordinador, una nova versió espectacular i amb unes millores impressionants de disseny i de rendiment, segons expliquen. És tal el canvi que han augmentat la numeració principal. Des del meu punt de vista, és pràcticament igual però tot més gros i amb una interfície més infantil donant més pes a la imatge del sistema operatiu que al seu ús. En definitiva, res de l'altre món.


NoName, un cos té moltes definicions (https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=cos&OperEntrada=0). Em sorprèn que no hi hagi hagut queixes des de l'inici de tots els temps per què aquesta paraula no té, en alguna de les seves definicions, un accent diacrític. Respecte al segon, ni idea, potser faria bullir l'aigua... I això dels dits, mira aquest estudi que han fet uns humans: https://jeb.biologists.org/content/223/21/jeb227280 Alguns peixos tenen sensibilitat tàctil a les puntes de les aletes!


XeXu, encara no he pensat prou per arribar a la conclusió que no estic d'acord amb el que dius i podria passar que, si penso massa, les meves idees desmuntin. En tot cas, un cop mort, si no hi ha res i per tant el propi oblit, el que queda d'un mort (per exemple Chopin i la seva música) és pel gaudi dels vius i jo penso aprofitar-los mentre pugui! Salut!

Peix ha dit...

Artur, que t'havia deixat! Doncs estic buscant la solució a les preguntes. És un objectiu que acabarà fracassant estrepitosament el dia que em vingui de gust escriure sobre altres temes... Salut!

NoName ha dit...

Que ets un Neogobius melanostomus ara?

Peix ha dit...

Jo soc el que es necessita ser en cada moment. Si he de ser un Neogobius melanostomums, ho seré, m'adapto a l'entorn.

Creative Commons License