dissabte, 19 de setembre de 2020

Sot

Si pogués fer-me esponja, deixaria amarar-me de tu i em podria emmotllar a la teva forma però em vaig convertir en una roca impermeable, gris i freda. Ara que a la fi he aconseguit ser jo mateix, em sento tan únic que no encaixo enlloc. I si amb una escarpa i un martell m'arrenquessin tot allò que sobra, el no-res seria fantàstic i em colaria per tot el teu cos.

M'estiren de l'orella, què he fet per merèixer un càstig així?, o què no he fet? Les gotes de pluja es confonen amb llàgrimes que brollen desesperades mentre la força de les cames em pugen fins a un castell en ruïnes, ajudades per una ràbia que avui ha volgut sortir. 

De nit em poso música de quan sabia enamorar-me, música melancòlica que havia oblidat i que aleshores feia veure que no m'agradava i escoltava d'amagat. De dia la música soc jo, música alegre i sense memòria, deixant enrere un sot solitari al mig del camí.

2 comentaris:

NoName ha dit...

Anem meravellosament bé! Ara el Peix - que en realitat només és una altra granota a la bassa - es va convertir en una roca impermeable, gris i freda que desitja ser esponja, anar ficat en una bossa de plàstic transparent i vendre's al bazaar dels xinesos per 95 centims... I això no vol dir que els peixos siguin permeables, no-grisos i calents, eh?

No sé si t'has fixat però anem fatal de temperatures, com a mínim si vas pujant amb pluja als castells quan n'arribis estaràs dutxat i fresc. Jo de tu ho agrairia, potser amb pluja els peixos fins i tot respireu millor.

Pensava que de dia ballaves a la pols al costat de la ciutat.

Peix ha dit...

La caiguda que vaig veure i després viure, que potser em vaig inventar però la realitat no importa, va passar fa molt temps i ara procuro no jugar amb les visions. Si veig algú ballant a la pols, segueixo el meu camí sense immutar-me malgrat els seus crits desesperats de socors.

Les esponges dels bazars xinesos encara existeixen? Fa anys algú em va dir que les esponges no eren higièniques i des de llavors no en tinc. Em van enganyar? Potser sí. He fet res per contrastar aquesta informació? No.

La veritat és que en arribar a casa vaig eixugar-me amb la tovallola directament. Feina feta no fa destorb, vaig pensar.