diumenge, 23 d’agost de 2020

Mal humor

Poema militar

Estofat de vedella.
Vedella estufada.
Còrnia insalvable.
Rusc digital.

Origen de la vida.
Rima assonant.
Gloriosa estança.
Superfície terrenal.


La comprensió

En un context qualsevol, les orelles es tornen aspres. Una puça!, exclama l'incaut mentre s'apodera d'ell una tremolor estranya. Jo m'aparto en silenci, prefereixo viure sota el tel fresc de la rosada. Els seus crits m'ericen els pèls de l'esquena però jo m'he tornat sord a les lamentacions dels altres.


Episodi periòdic

Em faig el sopar i obro amb una violència desmesurada el paquet de plàstic del tall individual de pernil dolç. Quin fàstic. És molt fàcil dir que hem de ser capaços de fer sacrificis quan des de la nostra invisibilitat reneguem dels ideals que mostrem als altres. Prou. M'he deixat endur per una vida fàcil i senzilla, per la comoditat.


Reflex

En una setmana he perdut dos quilos i una mica més. Afinar, en diuen. I una merda. Em miro al mirall i veig una costella. És un mirall de forma rectangular, de deu centímetres d'alçada per sis d'ample. Penjat a la paret del lavabo, dona una imatge de decadència que m'aixafa i em pren la gana. A les rajoles de la paret es veuen les marques de l'anterior mirall. Els nusos dels dits exhibeixen amb orgull les ferides de quan vaig fer-lo a bocins.


Clam

Fora els accents diacrítics que resten entre nosaltres! Són les escorrialles d'un passat moribund. Rematem-los ara, encara hi som a temps!

6 comentaris:

NoName ha dit...

El poema militar no s'enten. O no es processa.

La comprensió, a canvi, és comprensible. No sé què vol dir rosada.

El XeXu va perdre molt més, però no pateixis, no val trencar miralls a temps de pandemia, encara et podries quedar sense cap.

I el rei?!

P.S.
Recorda regar les plantes al bloc del Pons, només queda una setmana!

artur ha dit...

Renoi ! Quina mandra començar un dilluns qualsevol... no t'ho prenguis tant malament ! ;D

NoName ha dit...

Em sembla que ahir era el Qixi i et tocava escriure un poema d'amor per la noia amb els rinxols que tants intents vas tenir de cremar. Flipo que encara trobi un poema militar a l'entrada del bloc! Millor deixa fluir el peix que tens dins :-D

Peix ha dit...

NoName, el poema militar no té sentit, no seria militar si en tingués. Al final, avui he passat a regar les plantes! La noia dels rínxols ja té una història, no ho ha d'aclaparar tot.

La mandra era començar la setmana! O acabar l'anterior. Sort que ja torna a ser cap de setmana! Bon cap de setmana, Artur!

NoName ha dit...
L'autor ha suprimit aquest comentari.
NoName ha dit...

https://www.youtube.com/watch?v=dlfSm3yjRss