dimecres, 27 de maig de 2020

Paradoxa

He de reconèixer que ahir tenia moltes coses a dir però de cop i volta s'havia fet tard i no tenia temps per escriure. Havia d'anar a dormir.

I per no deixar l'entrada aquí, estroncada per un problema tan comú com una mala gestió del temps, dues reflexions menors que poden ser oblidades en un tancar i obrir d'ulls:

- S'estan acabant aquests dies de glòria. Uns dies que m'he sentit més lliure que mai. No puc deixar de pensar que m'he trobat en una paradoxa.

- Diuen que l'espècie humana és social per naturalesa. No puc deixar de pensar la sort que tinc per ser un peix.

4 comentaris:

NoName ha dit...

Deixa't de peixesses i passa'm una adreça de correu electrønic per poder molestar-te una estona!

artur ha dit...

Paradoxa !. Jo també voldria les dues coses alhora ...de fet, es poden gestionar prou bé, tot es posar-s'hi !
Salut :)

XeXu ha dit...

No no, no confonguem. L'ésser humà és estúpid per naturalesa. Això de social va a gustos.

Peix ha dit...

NoName, no farà falta que te'l passi ^^

Artur, és que ho volem tot...

XeXu, tens una visió dels humans bastant trista. Però crec que tens raó.