Sensible

Mentre escolto les variacions Goldberg interpretades per Glenn Gould, em venen ganes d'escriure. Però és mentida, no tinc ganes d'escriure. I, si he de ser franc, estic escoltant la banda sonora de la pel·lícula From up on Poppy Hill. Però no ho puc dir, he de fer veure que tinc un nivell cultural alt i escolto Bach una vigília d'un dia festiu.

Aquests dies estic sensible, no tinc ni idea per què ho he escrit, a veure què en surt.

No soc dels que llegeix gaires notícies i podria ser un dels meus punts flacs; em perdo bona part de la informació del voltant. I també pot ser que em quedi, algun dia, sense opinió. O ja no en tinc? Aquests dies, però, com qui no vol la cosa, llegeixo alguna notícia. I aquesta sensibilitat que porto no em permet arribar fins al final de la majoria dels articles. Em poso nerviós i he de deixar de llegir. Què costa corregir-los? Estan ple de faltes, frases mal construïdes o repeticions innecessàries. El vocabulari és pobre, s'utilitzen una vegada i una altra les mateixes expressions i tinc la sensació que no hi ha cap amor per la llengua que utilitzen. On queda el respecte?

I jo, un simple mortal, critico sense predicar amb l'exemple. Faig faltes i construeixo frases estranyes i inconnexes. Els meus texts sovint perden la coherència i repeteixo els mateixos recursos, dia sí, dia també. A més a més, puntuo com em plau. Però hi ha una diferència bastant important: això és un bloc de notes que no té cap rellevància. Un diari informa, crea opinió i, encara que no ho vulgui, fa de referent en l'escriptura.

Bah! Tot això és mentida. No fan faltes els diaris, que per això existeixen els correctors automàtics. L'única queixa que tinc és aquest ús continuat dels diacrítics obsolets. A partir de quin dia serà considerat una falta? Quan es farà la normativa que els eliminarà del tot?

Quanta sensibilitat.