dimecres, 22 d’abril del 2020

Camí cap a casa

Anit vaig tenir un somni. Semblava una tarda d'estiu i anava caminant direcció cap a casa. Al carrer hi havia grans aglomeracions. Però no eren aglomeracions normals, eren files interminables i atapeïdes que no sé per quina raó estaven formades. A mi em molestava. Les creuava sense mirar a ningú, intentant, així, no reconèixer cap cara. Aleshores m'allunyava cap a carrers secundaris i em trobava persones que em parlaven i jo no volia dir res però intentava ser amable i els responia. I per no trobar-me a ningú, en lloc d'acostar-me cap a casa, anava a buscar cada vegada carrers més perduts, carrers que la majoria d'habitants de la ciutat mai hi posarà els peus. A la fi aconseguia arribar en una zona inhòspita, plena d'edificis en ruïnes. Estava sol i em sentia prou tranquil per emprendre el camí cap a casa. De cop em topava amb una petita plaça de forma irregular que tenia cases antigues. No l'havia vist mai i em va semblar que era el paradís. Tota ella estava coberta de plantes i d'una molsa estranya. Era una plaça de color verd sobre pedra groga i gastada, amb un silenci absolut i una calidesa que m'atreia. M'hi hauria quedat a viure però havia de continuar el camí. Ja més a prop de casa, travessant el nucli antic, els carrers i les places estaven plenes de cadires, totes ben col·locades, esperant, buides, algun gran acte multitudinari que es faria a la nit. Jo no en volia saber res, volia arribar al meu pis.

3 comentaris:

NoName ha dit...

Vols dir que no et vas trobar cap fantasma pel camí? Cap lament flotant en el vent? Cap taca de sang seca? Cap gitano sospitós amb el punyal amagat a la butxaca? Cap gat o gos amb ràbia que vulgui mossegar-te? Cap pols caient-te damunt del no res, que t'impedeixi respirar?

artur ha dit...

Deuria ser que celebraven un congrés internacional de fantasmes ... :)

Peix ha dit...

Era un somni massa estrany perquè hi sortissin fantasmes. Potser sí que estaven en algun congrés, o fent turisme a algun poble costaner. I si he de dir la veritat, vaig eliminar un tros on deia que sí que em trobava a una persona coneguda en una de les files i, aquesta persona, portava un gos lligat de color blanc i negre. Però no feia res. I podia respirar bé i tot era molt normal. En definitiva, un somni sense grans pretensions.

Creative Commons License