Presentació. Estem dinant en una cuina d'una mida més gran del necessari. Jo tinc un fill acabat de néixer. El fill està amb el seu avi el qual aparentment és el meu pare però aquest no s'hi assembla amb res. El més probable és que el que està fora de lloc soc jo i el fet que sigui un peix dona pes a la hipòtesi. El nen és molt desproporcionat. Més del normal. Té un cos prim d'una llargada d'un pam d'una mà adulta. El cap, en canvi, és tan gran com un meló tipus cantalup. No he trobat una forma més clara que aquesta i he buscat com es deia el tipus de meló per internet. Un cop feta la presentació us explicaré l'escena. El seu avi, jugant i fent moixaines, el deixa caure, sense voler, a terra. La gravetat fora de l'aigua actua de pressa i jo no soc capaç ni de moure'm quan se sent el soroll d'un ou que s'esclafa, però més fort. Vaig a recollir-lo. L'avi té la cara ben blanca. El nen no es mou i ha perdut la poca força que tenia. Intento, sense sort, trobar-li el pols. Noto una punxada al cor i una angoixa terrible m'envaeix.
He demanat a un expert en somnis que me l'interpretés:
El meló i l'ou representen dos dies i, a més a més, que havies sopat poc. D'aquí a dos dies, el faraó decidirà la teva sort fent que et tallin el cap i et pengin dalt d'un arbre; i els ocellots vindran a picotejar la carn del teu cos.
5 comentaris:
Glups !! D'on ha sortit aquest expert ?? ;)
Quina sort vas tenir Peix que no vas somniar que eres l'avi!! Imagina't deixar caure al nen de la teva propia mà i veure'l aixafat al terra...
Artur, es diu Josep. Va tenir una joventut una mica dura. Els seus germans el volien matar per ser un somiador, però a última hora el van vendre. Va anar a parar a Egipte on va ser acusat per vole abusar de la dona de la casa on servia. Va passar-se forces anys a la presó però la seva expertesa amb la interpretació de somnis el va acabar col·locant com a primer ministre.
NoName, arribo a somiar que soc l'avi i em traumo per sentir-me tan vell. No sé com soc capaç de somiar aquestes coses.
Avui he somiat que havia de salvar uns centaures en una ciutat molt racista que els matava. De cinc que em venien a veure, tres els agafaven. Els altres dos els duia cap a fora la ciutat, però no recordo com acabava. Els cenatures no tenien pel i la seva pell era d'un color rosat pàlid.
Ja. Eren els unicornis que venen per a les nenes tontes a aquestes botigues de joguines cutres...
No t'ha passat mai somniar que has de salvar uns peixos fregits que s'han caigut al terra en una cantina barata?
No no, tenien cara humana, i de gent coneguda, a més a més. No els ho diré mai per lu lletjos que arribaven a ser.
El peix fregit és una barbaritat que algun dia pagareu molt car!
Publica un comentari a l'entrada