Esllavissades
Els paranys closos de la llum perversa,
rere la frondosa arbreda de la vall angosta
on hi mana el riu de la punyent serralada,
creuen mirades de rancor desitjant la fi d'un
i altre.
Poeta del Mató
Per altra banda, buscant al diccionari, perquè buscar al diccionari és un dels meus esports habituals, he vist que no hi ha la paraula estela segons la definició que desitjava trobar-hi. És rastre, vestigi, traça, empremta, petjada… Pot ser que la meva comprensió lectora sigui nefasta i quan diu:
1 f. [HIA] [LC] Monument monolític en forma de pilar o de làpida destinat generalment a posar-hi una inscripció.
2 f. [BO] [BI] Cilindre central o columna axial de la tija de les plantes, compost de feixos conductors i de parènquima.
Es refereixi a:
1 f. [LC] Senyal que deixa algú o alguna cosa per allà on ha passat. Seguir l'estela d’un avió.
3 comentaris:
O... seguir la estela del Sr. Peix a l'aigua....
o bé, estela de Hamurabi , estela on hi ha escrit el codi d'Hamurabi...
o bé, estela platejada, superheroi de còmic...
o, també, estela...Martinez de Perón, presidenta de Argentina
....es pot triar i remenar !! ;)
Molt bé, el duel a la vall, del poeta del mató !
Una mica violent el poema, eh?
Avui he menjat mató i he trobat cap poema al plat.
Hi ha moltes esteles a seguir! M'agrada l'estela de Hammurabi, no hi havia pensat i me n'han parlat moltes vegades!
No felicitis al Poeta del Mató, Artur, que després es pensa que en sap i es posa a fer més poemes!
El poema, NoName, és violent perquè en aquesta vida hi ha molta violència. És un reflex de la societat. I aquest anàlisi que podria allargar-se pàgines i pàgines és absurd, però els analistes literaris s'han de guanyar la vida d'alguna manera.
Si vas menjar mató i no hi havia a cap poema al plat és perquè aquests poemes s'han d'escoltar. Al moment de trencar el mató has de parar l'orella: Escolta... Al tirar la mel per sobre també has d'escoltar. Només parant bé l'orella sentiràs l'autèntic Poeta del Mató.
Publica un comentari a l'entrada