dimecres, 24 d’abril de 2019

Ram de roses

Les gotes impacten a la meva cara, com agulles se'm claven a la pell. Faig crits de dolor en una plaça a vessar. Em deixo caure i em tapo la cara en un intent fallit per protegir-me de l'atac de la pluja. Les gotes perforen les meves mans que aviat queden tenyides de sang. Es forma una rotllana. Tothom em mira amb un silenci espectral i pertorbador i ningú gosa acostar-se. Imploro ajuda a un públic immòbil i crido fins que perdo la veu. De mica en mica el meu cos es redueix a una massa de carn que s'escola pel desaigua deixant petites engrunes que es podrien confondre amb pètals de rosa. La multitud oblida de seguida un fet que no és capaç d'assimilar i les parades es tornen a omplir. El xivarri de la plaça complica, com cada any, entendre el preu del llibre es vol comprar.


Sí, un dia tard. Ahir tenia por i em vaig amagar sota del llit fins que es va fer fosc. Aleshores em vaig aixecar i vaig anar a dormir.