Bicicleta, natura i jo

Escrit per Peix - dilluns, 25 de juny de 2018
Anar a dormir quan s'ha post el sol tot escoltant els petards de la plaça. Anar a dormir amb unes ganes boges que torni a sortir. Llevar-se amb els seus primers raigs i els crits d'agonia d'un cos que desitja quedar-se al llit fins al migdia. Sortir al carrer i envoltar-se del silenci d'una ciutat que descansa la revetlla. Pujar sobre la bicicleta i viure cinc hores al seu damunt envoltat de natura.

Felicitat: f. [LC] [FS] Estat de l’ànim plenament satisfet. Bicicleta, natura.

I jo.

Només tenia una preocupació que em venia de tant en tant, només quan el camí era prou senzill per permetre que el meu cap viatgés cap a altres bandes: Una decisió a prendre.

Fent ús del mateix mètode de les sortides amb bicicleta cap a cap lloc en concret on el camí es construeix a cada pedalada formant un recorregut únic, vaig deixar que la decisió es construís de la mateixa manera. I sense fer cap mena d'esforç la decisió va prendre forma a mesura que els kilòmetres anaven passant.

Podries pensar que era una decisió cabdal a la meva vida. Doncs resulta que no massa. Era decidir a on anava de viatge. Les meves preocupacions, com pots veure, són del tot intranscendents.
 

0 comentaris.

Alguna cosa a comentar?