I
El paper, l'olor. El so em transporta a una vida antiga. Intento posar-me a la pell de qui era, de com pensava.
II
Hi ha quatre anys que passen sense pena ni glòria, miro enrere i ni els recordo. Però hi ha quatre anys que m'acompanyen cada dia. Miro enrere i els veig, miro al costat, a banda i banda, i em creuo amb el seu somriure i quan miro endavant sé que també hi seran.
Veig la seva cara, recordo el seu nom i les dues vegades que el meu puny es va clavar a la seva panxa. Ara me'n penedeixo però dins meu encara queda la sensació de la fortalesa de la violència. Ell a terra sense moure's i jo obligant-lo que s'aixequés perquè ningú se n'adonés i em castiguessin. Un impuls estrany gairebé m'aixeca de la butaca per anar-lo a buscar dalt de l'escenari. M'agafo fort i em deixo endur pel so de la música.
IV
Tinc la pell de gallina. Podria posar-me a plorar d'un moment a l'altre. No deixo que passi i no és pas per vergonya ni pel gènere. Cap al final sento orgull i oblido si puc o no emocionar-me.
V
Cares i cares que em maregen. Vull posar-me sota la manta i notar l'escalfor del meu cos i sentir l'embolcall del silenci.
VI
Avui no hi érem tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada