dilluns, 27 de novembre de 2017

Música

El meu voltant, fins i tot el meu cos, desapareix. Em sento tan estúpid mentre caic dins de la pupil·la dels seus ulls foscos. Els meus nefastos dots d'actor em delaten però faig com si res i segueixo pastant el morter. Un maó d'inseguretat, un altre de timidesa, un altre de prejudicis. El mur és infranquejable.


(El títol, que no té res a veure amb el text, és el legítim, és el text que ha variat)

2 comentaris:

Gerònima ha dit...

Saps?
No hi ha cap mur infranquejable.
I quina llàstima que no hagis utilitzat la paraula por. T'hagués dit que la por no existeix, que és una invenció de la ment i que hagués sigut el maó fals. El que has de treure primer. El de decorat. Però "vamos" un bon cop de mall i no hi haurà mur que se't resisteixi.

Peix ha dit...

El mall és el que em falta doncs :)