Avui el gran poeta Poeta del Mató ens delecta amb les seves "paraules":
La serenor dels càntics
Oh, pertinença a la discòrdia
dins de l'ull del camp de sègol,
visita la llúdriga des de la distància
vora el riu, l'oceà i la finestra.
Tu l'entomes i ell, entenent
ell com a ànima sense forma masculina,
i ella, força vital de l'embat dels temps,
marxen plegats a veure món.
Pastanaga, dius, mandarina,
et repliquen. Una qüestió queda clara,
la carbassa no és la forma.
Però la fruita és verda quan la veus.
No! Menja tu.
Poeta del Mató (orgullós d'aquesta merda!)
Nota: Si mai algú li troba un significat que m'ho digui. Obtindrà a canvi el meu respecte i admiració durant dues setmanes. No més que tampoc n'hi ha per tant. Crec, a més a més, que sóc massa generós.
Nota 2: Llibertat!
2 comentaris:
Tu no seràs un alter ego de Joan Miquel Oliver, oi?
Ostres, espero que no, que encara tinc cabells. A més a més els seus poemes són bons.
Els meus només són fruit de la aleatorietat de les paraules. I de vegades encara és pitjor, són de paraules triades.
Publica un comentari a l'entrada