Aquí hi va un text que explica més del que em permeto dir i que dona significat a les frases, que s'escapa del món i parla d'escalfor, del sentit de la vida. Fuig de la història, de la grandesa i alhora esdevé immortal. I després de voltes i voltes acaba amb dues paraules. Dues paraules que creen la força més gran de l'univers. Dues paraules que un dia vaig enterrar a la part més profunda de la meva ànima i elles, insistents, han aflorat a la superfície sense demanar-me permís. Fins i tot el meu cos em priva de la llibertat?
Avui el meu cor s'ha aturat per uns segons. Espero que no ho hagis notat.
2 comentaris:
Aquí hi va un comentari
Aquí hi va una resposta
Publica un comentari a l'entrada