dimarts, 26 de setembre del 2017

Dues maneres d'escriure perdre

La carta

De matinada escric la carta que no t'enviaré. Una carta que només explica un terç de la veritat. L'altre terç és d'ella i el que resta és teu:
Jo no els coneixia. Eren simpàtics i no paraven de fer conyes. M'ho estava passant bé i em sentia còmode per primera vegada en forces anys. Vaig riure, vaig cantar i vaig ballar. Per unes hores vaig tastar la llibertat.


El collaret

Porto hores escrivint no més de quatre frases i ara que ja les tinc, les esborro i les guardo per a mi. Vas decidir quedar-te a la terra dels Elfs entremig de volcans i platges de sorra negra. Potser un dia quan torni et trobo i aleshores tornaràs a penjar sobre el meu pit.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Mai he portat collaret, fa com cosa portar una cosa penjada del coll

Peix ha dit...

És molt perillós, sempre m'ha fet por que quedar enganxat a la porta de l'ascensor amb la conseqüent mort horrible per asfíxia (o secció si la cadena talla...)

Creative Commons License