Passaran els dies, passaran els mesos i passaran els anys i diré sempre orgullós: "Jo hi vaig ser". És temps de llegenda.
Tant de bo el moment tan genial que he viscut, el qual jo només en sóc un simple i humil espectador, s'allargui fins a la fi dels dies. Pell de gallina, moments de perplexitat i finalment somriures d'alegria.
Això va per vosaltres, felicitats!
I amb aquesta entrada deixo pas a l'agost.
Nota: Aquesta entrada potser no té cap sentit per la majoria, ho sento, però l'havia d'escriure.
1 comentari:
Efectivament, cap sentit, hahaha! Però sembla positiu, i per això aplaudeixo!
Publica un comentari a l'entrada