Toc de queda
Tornant cap a casa després d'un sopar estic a punt d'avançar una noia que camina amb el telèfon a les mans. Quan passa pel davant d'un bar decadent totes les mirades es concentren en ella. Es posa el telèfon a l'orella i accelera el seu pas. En aquell moment l'avanço, ella es gira de sobte i jo continuo amb un posat indiferent però amb un sentiment de culpa que no sé com explicar. Segueixo carrer avall sense girar el cap escoltant els seus passos que de mica en mica s'allunyen de mi.
No et sentis culpable, no va ser culpa teva, ja deuria anar amb molta tensió.