dijous, 27 de juliol de 2017

Toc de queda

Tornant cap a casa després d'un sopar estic a punt d'avançar una noia que camina amb el telèfon a les mans. Quan passa pel davant d'un bar decadent totes les mirades es concentren en ella. Es posa el telèfon a l'orella i accelera el seu pas. En aquell moment l'avanço, ella es gira de sobte i jo continuo amb un posat indiferent però amb un sentiment de culpa que no sé com explicar. Segueixo carrer avall sense girar el cap escoltant els seus passos que de mica en mica s'allunyen de mi.

4 comentaris:

XeXu ha dit...

La vas espantar? Tothom hauria de poder anar pel carrer sense tenir por, a qualsevol hora...

Peix ha dit...

Sí, la vaig espantar sense voler. Em vaig sentir realment malament. La situació segur que era incòmoda per la noia: tota aquella xusma, perquè era xusma, la mirava d'una manera... Patètic.

Gerònima ha dit...

Jo no em considero poruga i, tot i així, alguna vegada m'he espantat a la nit. Tenir el mòbil a la mà també és una estratègia per no tenir por, tant si parles amb algú com només sentir el contacte de l'aparell a l'abast.
No et sentis culpable, no va ser culpa teva, ja deuria anar amb molta tensió.

Peix ha dit...

Igualment aquestes situacions són molt lamentables...