T'estimo. Però a qui? I em perdo buscant noms i cares. Cabells despentinats, ulleres rodones i una barba d'una setmana. Em miro al mirall i dic: t'estimo. I quan ho sento dir el cor fa un salt. Ho escolto i ho repteixo una altra vegada. Aguanto la mirada amb un somriure. Egoista!
2 comentaris:
T'ESTIMO¡¡¡CRIDO CARA ELS VENT...CRIDO OFAGANT EL MOT A EL COTXI...T'ESTIMO BUSCANT LA TEVA FOSCOR ETERNA...TOT ES SILENCI.
Gràcies per la continuació!
M'agrada :) Potser una mica trista, però està molt bé
Publica un comentari a l'entrada