dimecres, 26 d’abril de 2017

Si jo fos vent

Si jo fos vent passaria arran teu, fregant la teva galta,

pujaria a la capçada dels arbres
    i et regalaria les seves flors,

arrissaria el mar prop de la costa
    i ompliria de sal la teva pell,

volaria cel enllà
    per dur-te les olors fresques d'un matí de primavera.

Si jo fos vent et preguntaria: vols venir amb mi?

4 comentaris:

XeXu ha dit...

Però no ets vent, oi...? Què faràs?

Peix ha dit...

Resposta 1:

No, no ho sóc.
Aleshores el vent real s'alçarà imponent
i colpejarà la meva cara,
arrancarà els arbres de soca arrel,
aixecarà onades que inundaran la terra
i portarà el fred gelat de les muntanyes,
Jo em deixaré endur més enllà de l'horitzó.


Resposta 2:
Aquesta és la bona. Massa bona per deixar-la escrita i l'he dit en veu alta.

Anònim ha dit...

Despentinar-me, això es el què fa el vent.

Peix ha dit...

Tens dues opcions. O bé et talles els cabells perquè no aixequin més d'un dit, o bé et poses molta gomina. Aquesta última sempre és més aconsellable. Un pot mínim. Espuma no si us plau.