Fora, fora!
L'ordre imposat no evita el caos.
És l'hora. No res. Massa.
Espai diàfan. El desgavell serà impossible.
Res a perdre. Massa.
Paraules. Ull, massa.
Fora tot.
Fora pell.
Fora greix.
Fora múscul.
Fora os.
Fora nervis, venes i tendons.
Fora aire.
Fora òrgans.
Fora que no ho vulguis. Aleshores aixecaré la meva carn i llauraré la terra. Però fora estrany, sé que en el fons del teu ser ho vols.
Fora d'aquí. Et sembla intel·ligent? És llastimós. Fora. Ets peix, peix d'aigua tèrbola, de riu malalt. L'home que mata el peix, el fa a bocins i el llença a la cassola, aquest home és un mal home. Desgraciat, sóc un peix. Tu que tens seny, o almenys n'hauries de tenir, para el sofriment que ens veiem sotmesos. Viu de l'aire o no visquis. Deixa l'arma i neda amb mi.
4 comentaris:
De vegades fas molta por.
Gràcies! El meu propòsit és que no només sigui de vegades...
A mi no me'n fas!
Però no em rendiré i algun dia, mirada a l'infinit, algun dia...
Publica un comentari a l'entrada