Una brisa suau deu haver trencat el mur que havia construït. Era infranquejable. Me n'he adonat quan buscava algun color en un món apagat. Tots els colors van marxar fa molt de temps. Els vaig deixar escapar davant dels meus ulls i no vaig fer res per aturar-los. I ara entenc quan a la nit em desperto amb un sobresalt i crido: Torna! Però el mur ja no existeix.
2 comentaris:
Vols que torni el mur? Per a què?
Busca els colors!
Faré el què em dius i buscaré els colors :)
Crec que el dia 25 tenia un dia estrany; potser el dormir amb els ulls oberts, la tensió superficial de l'aigua...
Publica un comentari a l'entrada