[...]
Tenies la cara il·luminada per la llum del fanal vell. Ja gairebé no en queden a la ciutat, vaig pensar. La ciutat que es mor amb constància però sense precipitar-se, passiva i resignada. Quantes vegades el deuen haver pintat? Em vas preguntar fent-hi una volta notant amb la mà la textura de la pintura gastada. No ho sé, vaig respondre, segur que moltes, però t'hauria respost agafant-te, alçant-te i fent-te un petó llarg i apassionat.
[...]
2 comentaris:
Home, almenys fes veure que t'interessa allò que et diu!
No et creguis que no ho intento pas, però realment es fa difícil...
Publica un comentari a l'entrada