Oh! Vacances, quan no hi sou prou, rebenteu la vida. Sempre feu el mateix.
Un possible futur
La sonda feia la seva feina però el mal ja estava fet. Va demanar perdó a cel i terra, el rescat ja no tenia preu, la targeta en aquell cas no servia. El somni esgarrifós va resultar ser realitat i l'engany perdia tota raó de ser. La vitalitat es perdia. El resultat de l'equació es podia imaginar i un final amarg a passes gegants s'acostava.
Havia viscut amb odi a la humanitat. Havia viscut amb amor a la vida. Quan va decidir fer el pas sabia que seria dur, amb els cercles més pròxims en contra, amb comentaris burletes i amb la por que el record el fes dubtar dels seus principis. La decisió era ferma. No seria còmplice la mort de vides innocents. Ara, assegut en una cadira, sense forces ni voluntat, li donaven petits talls de pollastre per sopar.
Un altre possible futur
La recerca ho havia canviat tot i de tant en tant trobava faltar aquell món on encara tenia sentit la vida. Ara ja no vivia ni moria. Era informació que podia vagar amb llibertat per qualsevol indret que volgués. Havia decidit no morir quan molts de qui l'envoltaven deien que no serien còmplices d'acabar amb el cicle natural. No eren conscients que finalment i contra tot pronòstic havien aconseguit alliberar les ànimes.
La crisi de valors i social que va comportar el canvi el va fer abandonar la terra on guerres i guerres l'anaven consumint per la por a la fi de la humanitat, per la por al canvi més gran que viuria la civilització. Fa molt de temps d'aquells fets, encara que ara el temps ja no té importància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada