La claror va passar i la nit var esdevenir un embolcall a la meva ànima. La remor llunyana de la ciutat trencava de tant en tant el silenci més absolut. Vaig seure i sense saber si els meus ulls estaven oberts o tancats vaig deixar lentament el meu aire. La meva ment es va relaxar i vaig començar aleshores una respiració lenta i calmada. Era jo i la meva respiració. Van passar hores i em vaig perdre viatjant cap els racons més profunds dels meus pensaments.

[...]