Com si estigués fet expressament, quatre nois fan una pausa de la feina i van a una pastisseria a esmorzar. Seuen en una taula al costat d'una altra amb tres noies. Els quatre nois es posen a parlar de futbol seguint els cànons de la masculinitat, mentre les noies segueixen parlant d'un regal que faran en un aniversari. Mica en mica les noies van callant per escoltar les opinions dels quatre nois que divaguen amb un aire expert sobre diversos aspectes del partit del dia anterior: els gols, les jugades polèmiques, les expectatives que va crear el seu equip per als pròxims partits... La conversa dels nois sembla que no deriva a enlloc més que el futbol i les noies ja han de marxar perquè s'han acabat els seus cafès. Així que s'aixequen i van cap al mostrador a pagar, els nois de cop comencen a parlar de la feina, una conversa d'alt nivell intel·lectual que es transforma en una reunió de treball molt productiva.
I sí, això és ben real i ha sigut del tot casual.
Algú em pot dir si aquest fet té alguna explicació o ha sigut l'atzar que ha portat aquesta situació?
1 comentari:
Crec que se’n diu fórmula kit-kat, la del parèntesi (...), la del respir... (suposo, crec, m’imagino...) ... però, podria tractar-se de qualsevol altra cosa.
Publica un comentari a l'entrada