dimarts, 4 d’octubre de 2011

Un dia vaig posar-me a escriure. Però com que era un gandul vaig preferir no pensar i deixar que la meva mà esquerra damunt d'un paper i amb un llapis agafat fes gargots. Lògicament el resultat va ser tan i tan desastrós que no hi havia cap idioma que s'assemblés a aquelles paraules noves. Però em van agradar i les vaig llegir i rellegir una vegada rera una altra. Me les sabia de memòria i les repetia constantment. I cada paraula mica en mica va anar agafant un significat nou, un significat únic. I vaig crear un nou idioma amb una nova visió del món.

5 comentaris:

Jpmerch ha dit...

M'agrada la idea.

Llop Estepari ha dit...

És un procés creatiu força interessant. Normalment l’escriptura ha sorgit sempre de la necessitat d’expressar una llengua. Tu ho has fet a l’inrevés.
Podries retallar uns quants papers de diferents mides i colors. A partir d’aquí el teu procés et portaria a crear una nova moneda. I fer-te ric, es clar. Sense ànim d’ofendre’t, ja et veig fent de banquer (ho sento si treballes en un banc).
Un udol.

Peix ha dit...

Jpmerch, sempre la pots provar la idea!

Llop Estepari, per sort o per desgràcia no sóc banquer així que tranquil. Però em guardo aquesta idea tan bona i potser la poso en pràctica, de fet, a on visc, per Festa Major, durant molts anys he retallat papers per fer-los servir com a moneda per vendre begudes alcohòliques o no a les tantes de la nit. Per no fer-ho tan evident en diem tiquets ;)

Adbega ha dit...

Te les penses totes tu!! A veure quan comparteixes aquest idioma amb nosaltres??

Peix ha dit...

Algun dia, alguna dia :)