Exercici

Escriure sense ganes d'escriure? Un exercici que cal fer segons em va dir el dissabte passat l'autor d'els aspersors blau monòton per treure la persona autèntica que es porta a dins. Realment funciona? Provem-ho:

De cop i volta m'aixeco malhumorat però el soroll d'un piano calma les ganes d'agafar la torreta amb el seu gerani per llançar-la fins a l'edifici del davant per enderrocar-lo i poder-ne fer un parc infantil amb tobogans de mig metre no fos cas que ferissin un pobre nen. Però la música para i em torna a entrar la ràbia. Agafo la torreta i la llanço caient a poques passes mentre l'edifici resta immòbil ignorant el projectil fallit ara completament destrossat per l'impacte amb el terra. El primer intent no ha donat els fruits esperats. Però catorze torretes més de diferents mides esperen ser llançades amb la força suficient per fer baixar l'edifici imponent que des del principi governa les vistes de la terrassa. Una rera l'altre van caient sense arribar al seu destí i fetes a bocins, els trossos de terrissa, la terra i les plantes que perden la vida han fet una muntanya de runa inservible que hauré de netejar abans ningú ho vegi i s'adoni del fet. La terrassa buida, diré, s'ha quedat sense torretes per un cop de vent inesperat que se les ha endut de viatge a veure món.

Al final les ganes d'escriure s'han apoderat de mi sense que jo ni ningú hagin provat d'evitar-ho. Aixeco el cap i per sort les torretes encara són al seu lloc.